Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Le Grand Quevilly
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
Té indústria metallúrgica, siderúrgica o química, refineries de petroli i construccions navals
Grande-Synthe
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, França.
Situada al SW de Dunkerque, forma part de la seva aglomeració urbana Hi ha indústria química
Grand Ballon
Cim
Cim dels Vosges, al departament de l’Alt Rin, França, conegut també per Ballon de Guebwiller (1 426 m).
regne de Granada
Història
Últim reducte de l’islam peninsular, que comprenia Almeria i Màlaga.
Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna com la unió…
Goussainville
Ciutat
Ciutat del departament de Val d’Oise, França.
És situada al NE de París, a l’W de l’aeroport de Roissy Refineria de sucre
ducat de Gottorp
Història
Antic ducat danès, centrat en el castell homònim, a Slesvig.
Des del 1544 fou residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp ducat de Slesvig-Holstein
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48
Gortina
Ciutat
Ciutat cretenca, a la plana de Mesarā, prop de la costa sud.
Poblada a l’època minoica, rebé onades de colonitzadors predoris i doris el primer millenni aC i arribà a rivalitzar amb Cnossos Conquerida Creta pels romans 67 aC, fou capital de l’illa, i més tard, metròpolis de la província de Creta i Cirene Fou també seu episcopal Les excavacions han donat a conèixer importants monuments de les èpoques prehistòrica, grega, romana i cristiana A l’àgora hom ha trobat un codi legal, les lleis de Gortina , referents al dret privat, en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V aC
Altaj
República de la Federació Russa.
La capital és Gorno-Altajsk 46 434 h 1989 Limita al S amb la República de Mongòlia i amb la Xina Als seus límits hi ha el pic més alt d’Altai Belukha, 4 506 m El clima és continental la temperatura oscilla al gener entre els -12°C i els -31,8°C, i al juliol entre els 9°C i els 18°C Els rius pertanyen a les conques dels Katun’ i Bia, amb grans reserves d’energia Hi ha un gran llac, el Telec A la part nord-oest, als vessants de les muntanyes i a les valls, els sòls són de terra negra, i a la resta del territori, muntanyosos de podzol El bosc ocupa el 25% de la superfície Aproximadament el 30%…
Gòrdion
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la vora del riu Sangários, a uns 80 km d’Ankara.
Fou capital del regne de Frígia fins que els cimmeris la incendiaren al s VII aC Reconstruïda pels aquemènides 547, fou novament destruïda pels gàlates el 189, i durant l’època romana, tingué una escassa importància Alexandre el Gran la visità 333 aC i hi desféu el nus gordià , i afrontà així l’oracle que prometia per a aquell qui el desfés el domini de l’Àsia