Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Simeto
Riu
Riu principal de Sicília (88 km).
Neix als monts Nebrodi, corre, en direcció N-S, a l’W de l’Etna, gira després a l’E i desguassa a la Mediterrània, al golf de Catània, al S de la ciutat Rep el Salso, el Dittaino i el Cornalunga
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
Siderocàstron
Història
Fortalesa medieval grega, a Beòcia.
El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu
Sibèria Septentrional
Extrem nord de la gran plana eurasiàtica (plana nord-siberiana o de Tajmyr) comprès entre els rius Ienissei i Lena, amb una llargada d’uns 1 400 km per uns 600 d’amplària.
És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó
mar de la Sibèria Oriental
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, entre les illes de Novosibirsk i Wrangel.
Té una superfície de 936000 km 2 , un volum de 42000 km 3 i una profunditat mitjana de 45 m, amb una màxima de 155 m Hi desemboquen els rius Indigirka, Kolyma, Alazeja i Khroma Els ports principals són Pevek, Tabor i Ambarčik
Síbaris
Història
Antiga colònia grega fundada pels aqueus del Peloponès, vers la segona meitat del s VIII aC, a la costa del golf de Tàrent.
Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates
Sèvres
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, a l’Illa de França, França, al SW de París i prop del riu.
Seu de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures i del Centre Internacional d’Estudis Pedagògics És famosa per les seves ceràmiques i porcellanes El 1920 hi fou signat el tractat de Sèvres
Sevran
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, a l’Illa de França, al NE de París, al canal de l’Ourcq.
Indústries de colorants i estudis cinematogràfics
Sens
Ciutat
Ciutat del departament de Yonne, a la Borgonya, França.
Centre mercantil, té adoberies i indústries mecàniques, de la fusta i de plàstics Bisbat catòlic arquebisbat al s III i bisbat el 1622 La galloromana Agedincum fou capital dels sènons i conserva muralles, banys i teatre dels temps romans La catedral de Saint-Étienne, començada a construir l’any 1140, és ornamentada amb uns vitralls policromats dels s XII-XIII i una portalada del primer gòtic
Senlis
Ciutat
Ciutat del departament de l’Oise, a la Picardia, França.
Indústries electromecàniques i alimentàries Ciutat galloromana — Augustomagnus —, era bisbat al s IV, i conserva construccions romanes, com l’amfiteatre, i d’èpoques medievals, com la catedral, del s XII, amb una magnífica portada del mateix segle i una torre del XIII, així com les esglésies gòtiques de Saint-Pierre i l’antiga església abacial de Saint-Vincent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina