Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Nova Geòrgia
Arxipèlag
Grup d’illes de l’oceà Pacífic, a l’arxipèlag de les Salomó, al NW de Guadalcanal.
Nova Bretanya
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, muntanyosa i volcànica, de clima equatorial.
La ciutat més important és Rabaul Producció de copra i de cacau És habitada pels bainings baining i altres melanesis
Northúmbria
Història
Regne anglosaxó, format per la unió dels regnes de Deira i de Bernícia, sota l’autoritat d’Etelfrid de Northúmbria (593-616).
La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de Harrow arribà a…
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
Nordaustlandet
Illa
Illa de l’arxipèlag Svalbard, a l’oceà Àrtic.
Un 80% de la superfície total de l’illa, deshabitada, és coberta de glaç Fou descoberta al s XVI per Willem Barentsz
Terra del Nord
Arxipèlag
Arxipèlag deshabitat de l’oceà Àrtic.
Anomenat abans Terra de Nicolau II , pertany a Rússia És format per quatre grans illes Bol’ševik, Okt'abr'skoj Revol’ucii, Komsomolec i Pioner i diversos illots Situat al N de la península de Tajmyr, l’en separa l’estret de Vil’ki