Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Yārkand
Ciutat
Ciutat del Turquestan xinès, al S del zizhiqu de Xinjiang.
Situada a la riba del riu homònim i d’un gran oasi, és un centre tradicional de la indústria tèxtil de la seda
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…
Xampanya-Ardenes
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne La capital era Châlons-sur-Marne Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives de Lorena i Alsàcia en la de Gran Est
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…
gran ducat de Würzburg
Història
Territori creat com a electorat arran de la pau de Pressburg (1805) sobre l’antic bisbat de Würzburg (que havia estat secularitzat el 1801 i lliurat a Baviera el 1803), i tot seguit convertit en gran ducat, atorgat al gran duc Ferran III de Toscana, que havia perdut aquest gran ducat i era aleshores elector de Salzburg.
El 1815 fou tornat a Baviera, i el 1817 fou creat un nou bisbat de Würzburg
Wrangel
Illa
Illa de l’oceà Artic, davant la costa NE de Sibèria, entre la mar de Sibèria oriental i la mar dels Txuktxis.
Porta el nom del seu descobridor, FP Wrangel 1823, reconeguda posteriorment 1881 com a illa per De Long Possessió de Rússia des del 1924, és habitada per txuktxis
Wolin
Illa
Illa de la Pomerània polonesa, a la mar Bàltica, que, juntament amb l’illa d’Usedom, tanca la badia de Szczecin.
Willemstad
Ciutat
Capital de les Antilles Neerlandeses.
És situada a la costa sud de l’illa de Curaçao, a la badia de Schottegat Ciutat portuària, és un centre de refinament de petroli veneçolà
Terra de Wilkes
Territori de l’Antàrtida, al S d’Austràlia.
Hom hi descobrí expedició Byrd, 1947 una zona bastant extensa sense glaç Rep el nom de l’explorador Charles Wilkes