Resultats de la cerca

El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…

Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La…

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…

Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327 Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire

Joan Claver, nomenat virrei de l’Epir i Morea per Alfons IV de Catalunya-Aragó, s’hi installà el 1445

Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons d’Aragó, el 1324, damunt el campament installat durant el setge de Càller Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana Jaume II li atorgà 1325 privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta El 1336 arribà a tenir uns 8 000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller La seva antiga…

A la mort d’aquest passà al seu fill Roderic d’Aragó, primer duc de Sermoneta

El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu

El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne