Resultats de la cerca

Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En…

Sembla que en fou el primer titular Arnau I mort després del 1030, de la família dels ducs de Gascunya Gabardà s’uní amb el vescomtat de Bearn pel matrimoni del vescomte Pere II amb la vescomtessa Guiscarda de Bearn Des d’aleshores seguí la sort de Bearn

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos  fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de…