Resultats de la cerca

Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…

Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del…

Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita…

Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…

El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels s X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al s XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina

Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…

El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…