Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ambarès-et-Lagrave
Ciutat
Ciutat del departament de la Gironda, a la regió d’Aquitània, França.
Caluire-et-Cuire
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, França, situada a l’àrea suburbana de Lió, a la riba esquerra del riu Saona.
És un nucli de predomini industrial, amb indústries diversificades tèxtil sedera, alimentària formatges i derivats de la llet, construcció de maquinària agrícola, mecànica de precisió, ceràmica i joguines
Saona i Loira
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Borgonya-Franc Comtat, França.
La capital és Mâcon
Òlt i Garona
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Agen
Meurthe i Mosel·la
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Gran Est, França.
La capital és Nancy
Faros
Illa
Illa de la mar Mediterrània, a Alexandria, unida a terra ferma a l’època del faraó Ptolemeu Soter (s II aC), actual península de Râs et-Tîn.
Aquell mateix faraó hi féu construir el famós far, una de les set meravelles de l’antiguitat, de planta quadrada i amb una alçada de 135 m s’ensorrà al s XIV
Troyes
Vall
Capital del departament de l’Aube, a la Xampanya, França, a la vall del Sena.
Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…
regne d’Armènia
Història
Estat cristià format a partir del segle XI a la costa sud-est de l’Àsia Menor, a l’antiga Cilícia, per emigració dels armenis de les valls altes de l’Eufrates.
Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…