Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Saint-Étienne
Ciutat
Capital del departament del Loira, al Roine-Alps, França.
Gran centre miner hulla, entorn del qual ha estat creada una metallúrgia avui especialitzada en la fabricació d’acers d’alta qualitat per a màquines de precisió, armes, etc Centre d’ensenyament superior Université de Saint-Étienne, fundada el 1969
Saint-Étienne-du-Rouvray
Ciutat
Ciutat de l’Alta Normandia, França, al departament del Sena Marítim, al S de Rouen.
Indústries del metall i papereres Construccions elèctriques i mecàniques
Loira
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps.
La capital és Saint-Étienne
Firminy
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, al Lionès, França.
És situada a la vora de l’Ondaine, al SE de Saint-Étienne Hi ha jaciments d’hulla, explotats des del 1786, i indústria metallúrgica i tèxtil confecció, seda
Forez
Vall
Regió del Massís Central, França, entre les valls del Loira i de l’Alier, a l’E de l’Alvèrnia.
És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí
Le Chambon-Feugerolles
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, França.
Situada a la vora del riu Ondaine, en una àrea carbonífera de la depressió de Saint-Étienne, té activitat extractiva industrial obtenció d’hulla, coc, indústria siderometallúrgica, peces per a bicicletes i motocicletes També fabrica teixits elàstics És dominada al sud-est pel castell de Feugerolles s XI-XIV
Sens
Ciutat
Ciutat del departament de Yonne, a la Borgonya, França.
Centre mercantil, té adoberies i indústries mecàniques, de la fusta i de plàstics Bisbat catòlic arquebisbat al s III i bisbat el 1622 La galloromana Agedincum fou capital dels sènons i conserva muralles, banys i teatre dels temps romans La catedral de Saint-Étienne, començada a construir l’any 1140, és ornamentada amb uns vitralls policromats dels s XII-XIII i una portalada del primer gòtic
Lionès
Regió històrica de la França sud-oriental que limitava al N i al NE amb Borgonya, al SE amb el Delfinat, a l’W amb l’Alvèrnia i al S amb el Llenguadoc, la qual regió actualment comprèn els departaments de Loira i Roine i una petita part dels d’Ain i Alt Loira.
Correspon, així mateix a una part de l’antiga Gàllia Lugdunensis dels romans A la darreria del s IV fou repartida en quatre regions, les capitals de les quals foren, respectivament, Lió, Rouen, Tours i Sens Dividida per dues grans conques la del Saona-Roina i la del Loira, produeix vi al Beaujolais, fusta al Forez i carbó a Saint-Étienne, que també és nucli industrial La capital i el principal nucli urbà és Lió
Toul
Ciutat
Ciutat del departament de Meurthe i Mosel·la, a la Lorena, França, vora el riu Mosel·la i el canal Rin-Marne.
Hi ha indústria de la confecció i vidriera Antiga Tullum Leucorum , fou capital dels gals leucs Bisbat des de mitjan s IV, pertangué després successivament al regne franc, a la Lorena i a l’Imperi Germànic Al s XIII era ciutat imperial Per la pau de Westfàlia 1648 França n'esdevingué mestressa, i Vauban la convertí en plaça forta S'hi destaquen la catedral de Saint-Étienne s XIII-XV, la collegiata de Saint-Gengoult s XIII-XVI i l’ajuntament s XVIII
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…