Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el…
K 2
El cim del K 2
© Fototeca.cat
Pic, el més alt (8611 m) del Karakoram i el segon del món.
Anomenat també Godwin Austen , és situat al nord de Caixmir, a tocar de la frontera amb la Xina El cim fou assolit per primera vegada 1954 pels alpinistes italians ACompagnoni i LLacedelli
K2
El cim del K2
© Fototeca.cat
Muntanya
Pic, el més alt (8.611 m) del Karakoram i el segon del món.
Anomenat també Godwin Austen o La muntanya salvatge per les grans dificultats que presenta la seva ascensió, és situat al nord del Caixmir, a la frontera del Pakistan amb la Xina El cim fou assolit per primera vegada 1954 pels alpinistes italians A Compagnoni i L Lacedelli El gener del 2021 una expedició nepalesa assolí per primer cop el cim a l’hivern
comtat de Penthièvre
Història
Territori feudal al nord de la Bretanya creat el 1034 per a Eudes I, fill segon del duc Jofre I de Bretanya.
Reunit a Bretanya el 1272 i novament el 1317, fou incorporat definitivament el 1420 pel duc Joan VI Incorporada la Bretanya a França, fou erigit en ducat de Penthièvre el 1569 i donat a Sebastià de Luxemburg El 1697 Lluís XIV el concedí al seu fill natural el comte de Tolosa, i per matrimoni passà als ducs d’Orleans
Makarakomburu
Muntanya
Muntanya de l’illa de Guadalcanal (Salomó).
És el segon cim més alt de les Salomó, amb 2310 m
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…
Valdarno
Vall
Vall del riu Arno, a la Toscana, que Florència divideix en dos sectors: Valdarno di Sopra i Valdarno di Sotto.
El primer correspon a l’alta vall, la qual constitueix una conca tectònica entre els relleus de Protomagno i els de Chianti el segon sector és la zona més poblada i de més rica agricultura de la Toscana
Pleuron
Ciutat
Ciutat grega antiga d’Etòlia.
La ciutat originària, establerta al peu del mont Cúrion i molt poc coneguda, fou destruïda per Demetri II de Macedònia l’any 234 aC Després d’aquesta data fou refundada sobre el mont Aracint i es posà sota la protecció de Roma D’aquest segon assentament es conserven importants restes de la muralla, un petit teatre, una gran cisterna i un pòrtic que devia formar part de l’àgora
Pamfília
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor situada a la part meridional d’Anatòlia, entre les regions de la Lícia, la Cilícia, les muntanyes del Taure i la Mediterrània.
Pertangué durant el segon millenni aC al país d’Arzawa, sotmès vers el 1340 pel sobirà hitita Mursilis II Colonitzada pels aqueus, passà a poder dels lidis, dels perses 546 aC i d’Alexandre el Gran 339 Concedida pels romans als monarques de Pèrgam, tornà a la sobirania de l’Imperi al segle II aC, dins la província de la Cilícia L’any 43 dC fou agrupada amb la Lícia en una única província
Cízic
Història
Colònia grega de l’istme de Mísia, a les costes de la Propòntida —mar de Màrmara— fundada pels milesis el 757 aC.
Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina