Resultats de la cerca

Originada en l’aixecament hercinià de l’era primària i recoberta successivament de sediments juràssics i cretacis, l’erosió de les aigües i el contracop de l’aixecament alpí hi obriren la vall del Rin, que la separa de la cadena contraposada de la Selva Negra S'eleva cap al S, on culmina a 1 424 m d’altitud al ballon de Gebweiler, i davalla fins a 400 m cap al N/> Els cims més alts són constituïts per roques cristallines, mentre que al voltant dels ballons presenten estrats de gres roig de fins a 500 m de gruix El bosc que cobreix els vessants ha tingut un gran paper en l’economia de la…

La capital és Épinal

Situada al contacte entre els Vosges i la plana de la Lorena, a la vora del Mosella Tradicional centre d’indústria cotonera, en té també de metallúrgica i de maquinària La ciutat es formà al voltant de l’antic monestir de Saint-Benoît 970 i del castell 980 La basílica de Saint-Maurice s XI, reconstruïda al s XIII, té la torre romànica i el cor i la portada gòtics s XIV El museu posseeix importants colleccions de pintura francesa i les anomenades imatges d’Épinal , producció de tipus popular començada per Jean Charles Pellerin el 1800 són fulls solts gravats al coure o…

Neix als Vosges i passa per Lunéville i Nancy

Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom

Mercat agrícola i centre comercial situat al peu dels últims estreps dels Vosges, és també un nus important de comunicacions Conserva restes de fortificacions medievals, i entre els edificis destaca l’església de Saint-Georges, del segle XVIII

La capital és Estrasburg Comprèn els departaments d’Ardenes, Mosa, Meurthe i Mosella, Mosella, Baix Rin, Alt Rin, Vosges, Alt Marne, Aube i Marne Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions de la Lorena, Xampanya-Ardenes i Alsàcia, i entrà en vigor el gener del 2016

Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine…

Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…

Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosella, el Mosa, el Mosella i els Vosges El principal centre urbà és Metz Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paralleles i longitudinals en  cuestas La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosella El clima és rigorós, amb hiverns molt freds L’evolució…