Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Gennevilliers
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França, situada a l’àrea suburbana del NE de París.
Port fluvial a la vora esquerra del Sena És també un districte industrial, amb construccions aeronàutiques, fàbriques d’automòbils, de coixinets de rodament, siderúrgia, aparellatge elèctric, indústria química i centrals tèrmiques
Hornsey
Àrea suburbana del N de Londres (103 400 h [1976]).
Abans inclosa en el Middlesex, des del 1965 formà part, fins l’any 1982, del districte metropolità de Haringey, juntament amb Tottenham i Wood Green De caràcter marcadament residencial, té també algunes indústries com la fabricació de mobles, confecció, calçat i metallúrgia lleugera
Fontenay-sous-Bois
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França.
Forma part de l’àrea suburbana de l’est de París, dins el districte de Sceaux, 2 km al nord del Bois de Vincennes És una àrea industrial, amb foneries, fàbriques de mobles metàllics, de pianos i de material elèctric, i amb productes farmacèutics
Yorba Linda
Població del comtat d’Orange, a l’estat de Califòrrnia.
El seu nom deriva d’Antoni FJ Jorba i Ferran, sergent de la companyia de Voluntaris de Catalunya, comandada per Pere Fages, que participà en la famosa expedició de Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia, en la qual es descobrí la badia de San Francisco i s’hi fundaren les primeres missions, en les quals Jorba contribuí, sobretot en la de San Carlos i San Luis Obispo Districte, amb el mateix nom, de la ciutat de Santa Ana, comtat de Los Angeles i Yorba Street , carrer de la ciutat de Los Angeles
Carèlia

Llacs de la regió de Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca.
Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Ladoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos desnivells que han…
Reims
Ciutat
Ciutat del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a les vores del riu Vesle, afluent de l’Aisne, i del canal Marne-Aisne.
Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al S per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció Capital de la tribu gàllica dels remi, els romans l’anomenaren Durocortorum i la convertiren en…
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…
Argentan
Municipi i capital de districte del departament de l’Orne, a la Baixa Normandia, França.
Disputada des de l’època feudal pels ducs de Normandia i pels Plantagenet, el 1204 Felip II l’incorporà a França
Aulnay-sous-Bois
Aglomeració de l’àrea suburbana de París, França, al NE de la capital, en el departament de Sena-Saint-Dénis, districte de Pontoise.
Material ferroviari, calderes i aparells de calefacció, brodats i confecció per a senyora Conserva una església del s XII
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…