Resultats de la cerca

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

També portaren aquest nom un barri d’Alexandria i un de Siracusa

No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu

És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de…

Vila industrial important a les vores del Marne, té indústries metallúrgiques i mecàniques, tèxtils i d’instruments musicals Conserva diverses esglésies importants

Uneix la vall de l’Adige amb la de l’Inn, a l’Engiadina La seva riquesa es basa en l’agricultura i la ramaderia Hi ha diverses centrals elèctriques

Durant el domini catalanoaragonès fou residència estival de la cort d’aleshores daten les muralles, dues portes i diverses construccions Les esglésies de Santa Maria s XIII, San Nicola i San Martino campanile del s XIV servien alternativament, cadascuna durant tres anys, de catedral

Fundada l’any 1938 enmig d’una conca carbonífera, la població, immigrada de diverses parts d’Itàlia, s’incrementà ràpidament fins que, a la dècada dels setanta, declinà arran del tancament de l’explotació carbonífera, però fou represa posteriorment amb l’extracció de lignits