Resultats de la cerca

Comprenia les províncies de Càller, Arborea, la Barbaja i la Gallura Tenia un governador, amb residència a Càller

Conquerides pels catalans el 1286, foren sempre governades conjuntament amb l’illa de Gerba Del 1309 al 1316 en fou governador Ramon Muntaner El 1335 foren reconquerides pels tunisencs

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

Refugi de la gent d’Altino durant les invasions bàrbares, esdevingué seu episcopal segle VII, i amb les illes de Burano, Mazzorbo, Murano, Costanziaco i Ammiana constituí una consociació dependent directament del governador bizantí de Venècia i Ístria Florent fins al segle IX, conserva la catedral, dedicada a l’Assumpta iniciada el 639, bé que molt refeta al segle XI, amb uns importantíssims mosaics dels segles XI-XIII, i l’església de San Fosca segle XII, de planta grega, amb tres absis i envoltada d’un pòrtic

Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48

Documentada ja el segon millenni aC tauletes de Māri, texts de Teglatfalassar I, etc, fou fortificada per Salomó  Palmira 950 aC i fou centre comercial important d’Orient i Occident a partir del segle III aC De població semítica, aramea   sobretot, es basava en l’organització tribal i era governada per un cap elegit Conquerida per Tiberi 14-37 i sotmesa al governador de Síria, fou anomenada Hadriana Palmira 129 i esdevingué colònia romana Palmira 215 sota Caracalla Sota els romans tingué el màxim expandiment comercial fins a l’Índia i l’Occident L’expansió dels sassànides  de Pèrsia i la…

Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili…

Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi…

S'hi troben les ciutats de Sàsser i de l’Alguer Era un dels jutjats del s XI, dit també jutjat de Torres , sota el control de les famílies genoveses Doria i Spinola Els pisans intentaren de dominar el territori, però, després de la batalla de La Meloria 1284, en restaren definitivament exclosos Subjecte a les diverses lluites del període català, aquesta regió formà el cap de Logudor , circumscripció que durà fins al s XIX i que fou subdividida en les províncies de Sàsser i del Logudor Pere III hi establí un govern separat del de…

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…