Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Montceau-les-Mines
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, al departament de Saona i Loira.
És un nucli d’explotació minera hulla i industrial construccions mecàniques, matèries plàstiques i aparells elèctrics
Firminy
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, al Lionès, França.
És situada a la vora de l’Ondaine, al SE de Saint-Étienne Hi ha jaciments d’hulla, explotats des del 1786, i indústria metallúrgica i tèxtil confecció, seda
Saint-Étienne
Ciutat
Capital del departament del Loira, al Roine-Alps, França.
Gran centre miner hulla, entorn del qual ha estat creada una metallúrgia avui especialitzada en la fabricació d’acers d’alta qualitat per a màquines de precisió, armes, etc Centre d’ensenyament superior Université de Saint-Étienne, fundada el 1969
Le Chambon-Feugerolles
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, França.
Situada a la vora del riu Ondaine, en una àrea carbonífera de la depressió de Saint-Étienne, té activitat extractiva industrial obtenció d’hulla, coc, indústria siderometallúrgica, peces per a bicicletes i motocicletes També fabrica teixits elàstics És dominada al sud-est pel castell de Feugerolles s XI-XIV
Spitzbergen
Illa
Illa de l’arxipèlag de Svalbard la més gran de les Spitzbergen.
És la més occidental, i fins el 1969 fou coneguda amb el nom de Westspitzbergen Coberta gairebé tota de glaç, els seus cims atenyen 1 700 m Newtontoppen, 1 712 és solcada per profunds fiords Els rics jaciments d’hulla a l’Isfjorden han donat origen als centres de Longyearbyen, capital de l’arxipèlag, de Grumantbyen i de Barentsburg els dos jaciments darrers són explotats per Rússia
Apalatxes

Vista dels Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del Blue Ridge La…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…