Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Perche
Comarca de Normandia, França, que comprèn els departaments d’Orne i Eure i Loir.
Hi fou típica la cria dels cavalls dits perxerons , avui substituïda per la de porcs El comtat de Perche tingué existència independent al s XII i s’uní a la corona francesa el 1226
París

En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…
principat d’Antioquia
Història
Estat llatí fundat el 1098, arran de la primera croada, per Boemon I, príncep de Tàrent, l’obra del qual fou completada i consolidada pel seu nebot Tancred.
El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI
Châlons-en-Champagne
Capital del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a la vora del riu Marne.
Ha perdut part de la seva antiga funció militar, però ha desenvolupat funcions regionals i industrials Té indústria alimentària cerveses, vins escumosos, tèxtil, química, paperera, d’instruments de música i de maquinària agrícola Antiga capital dels catalàunics, el 451 Àtila fou derrotat als seus encontorns batalla dels Camps Catalàunics Al segle X esdevingué un estat independent i pròsper sota el govern dels bisbes, fins al segle XIV, que fou unida a la monarquia Des de mitjan segle XIX el nom oficial fou Châlons-sur-Marne, fins que el 1997 recuperà l’antiga denominació
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…
Efes
Ciutat
Antiga ciutat de la Jònia, a la costa occidental de l’Àsia Menor.
És situada a un kilòmetre i escaig de l’actual localitat turca de Selçuk De primer independent, en època hellenística formà part del regne de Pèrgam La seva estratègica situació de pont vers l’Orient feu d’Efes un important centre banquer i comercial Ciutat santa d’Àrtemis, hom li dedicà un temple Artemisi d’Efes En l’època romana, Efes es convertí en el centre administratiu de la província d’Àsia i lloc de residència del procònsol L’apòstol Pau feu d’aquesta ciutat el centre de les seves activitats durant gairebé tres anys i hi formà una de les més importants comunitats de l’…
Berry
Província
Província de la França central repartida entre els departaments de Cher i de l’Indre, i part dels de l’Indre i Loira i del Loir i Cher.
Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…