Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Tunguska Inferior
Riu
Riu de Sibèria, afluent del Ienissei per la dreta (2 989 km de longitud i 473 000 km2 de conca).
Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, i corre per l’altiplà de la Sibèria Central, per l' oblast’ d’Irkutsk i el kraj de Krasnojarsk Es glaça d’octubre a maig És utilitzat per al transport fluvial és navegable des de Tura Té com a afluents principals el Kočečum, el Vivi, el Tutončana, l’Ilimpeja, el Tajmura i l’Učami A la seva conca hi ha la conca hullera del Tunguska
Stanovoje
Conjunt de serralades de la Sibèria oriental, des del curs mitjà del riu Ol’okma fins al naixement de l’Učur.
Amb una llargada d’uns 700 km i una amplada d’uns 100 a 180 km, té una altitud que oscilla entre 1 500 i 2 000 m altitud màxima, 2 412 m Fa de divisòria de les conques dels rius de l’oceà Àrtic i del Pacífic És format per esquists cristallins i gneis, fendits per intrusions de granit Hi ha jaciments d’or, ferro, carbó i mica Hi neixen els afluents del Lena i de l’Amur
Tunguska Mitjà
Riu
Riu de Sibèria, afluent del Ienissei per la dreta.
És anomenat també Tunguska Pedregós Podkamennaja Tunguska 1 830 km de longitud i 239 000 km 2 de conca Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, a l' oblast' d’Irkutsk, amb el nom de Katanga, i rep el nom de Tunguska Mitjà després de la confluència amb el Tetere Té molts ràpids i molts esculls, i es glaça d’octubre a maig És navegable des de Vanavara Els afluents principals són el Čun'a i el Vel’mo
Iacútia
República Federal de la Federació Russa, al NE d’Àsia.
La capital és Jakutsk El territori és format per cadenes muntanyoses i altiplans a l’W l’altiplà de la Sibèria Central, a l’E els de Jansk, Ojmiakon i Jukagir, a la part central les serralades de Verkhojansk i Čersk, i al S els altiplans d’Aldan i d’Ol’okma-Čarsk El riu principal és el Lena El clima és continental extrem -43ºC de mitjana al gener i 19ºC al juliol La major part de la superfície és coberta de bosc La indústria bàsica és l’extractora diamants, or, estany, mica, carbó Hi ha cria d’animals de pell preciosa i adoberies Annexada a Rússia a la primera meitat del s XVII, fou…
oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
Sibèria Septentrional
Extrem nord de la gran plana eurasiàtica (plana nord-siberiana o de Tajmyr) comprès entre els rius Ienissei i Lena, amb una llargada d’uns 1 400 km per uns 600 d’amplària.
És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó