Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Fontenay-le-Comte
Ciutat
Ciutat del departament de la Vendée, al Poitou, França, situada a la vora de la Vendée.
És un nucli d’indústria tèxtil i alimentària i de manufactures de tabac
Marcq-en-Baroeul
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a la Normandia, França, al suburbi industrial de Lilla.
Hi ha manufactures tèxtils i metallúrgiques i fabricació de sabates i de paper
Marly
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a Normandia, França.
És un suburbi industrial de Valenciennes Hi ha manufactures tèxtils i indústries metallúrgiques i siderúrgiques
Roanne
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, al Delfinat, França, i a l’esquerra del riu.
Centre econòmic i comercial de la vall homònima, té indústries tèxtils, mecàniques i papereres i manufactures ceràmiques
Rezé
Ciutat
Ciutat del departament del Loira Atlàntic, al País del Loira, França, a l’àrea suburbana de Nantes, a la vora S del riu Loira.
Té fàbrica d’explosius, manufactures de cartó, pedreres i un modern grup d’habitatges Unité d’habitation dissenyat per Le Corbusier segons el model marsellès Conserva restes d’un emplaçament galloromà Ratiatum
Maubeuge
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a Normandia, França.
És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban
Adiguèsia
República de la Federació Russa, situada a l’interior del kraj
de Krasnodar, a la plana que s’estén del riu Kuban als contraforts del Gran Caucas.
L’agricultura és el principal recurs econòmic gira-sol, tabac, ajudada per les manufactures La capital és Majkop Adiguèsia era el nom indígena de Circàssia , país annexionat a l’imperi rus el 1829 pel tractat d’Adrianòpolis Una part important dels seus habitants, anomenats circassians, txerkessos o adigués, emigrà a l’imperi otomà en 1858-64 i després del 1877 L' oblast’ autònoma fou creada el 1922 Dissolta l’URSS 1991, Adiguèsia esdevingué una república del nou estat rus
Polinèsia
La part més oriental en què es divideix Oceania.
Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les comunicacions El…
Silèsia
Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…