Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí
Rätikon
Serralada
Serralada dels Alps Orientals, anomenada també Alps Rètics, entre la vall dels rius Montafon i Walgau, al N, la del Prättigau, al S, i la del Rin, a l’W.
És fronterera entre Àustria i Suïssa i a l’W s’obre la vall del Liechtenstein Té altures com el Scesaplana 2 965 m, el Drusenfluh 2 827 m i el Sulzfluh 2 817 m
Sant Bernat
Nom donat a dos colls dels Alps occidentals.
El Gran Sant Bernat s’obre a 2467 m i posa en comunicació el Valais, per la vall del Drance, afluent del Roine, amb la Vall d’Aosta Tancat més de sis mesos l’any, per causa de la neu, s’hi troba l’hostatgeria homònima, fundada per Bernat de Menthon, on són ensinistrats els santbernats, per al salvament a alta muntanya L’any 1964 hi fou construït un túnel de més de 6 km El Petit Sant Bernat , a 2 188 m, al S del Montblanc, comunica la Vall d’Aosta amb la vall de l’Isère
Grenoble

Vista de Grenoble
© Indre Velaviciute
Ciutat
Ciutat del Delfinat, capital del departament d’Isère, França.
És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants,…
Salamina
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al golf Sarònic, davant el port del Pireu, al nomós de l’Àtica.
Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al segle VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…