Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Índies Orientals
Història
Denominació que reberen els territoris de l’Extrem Orient per oposició a les Índies Occidentals
.
Bé que de primer el nom es referí a la Xina, l’Índia i el Japó, s’estengué a d’altres possessions europees al SE asiàtic i a Oceania, en particular a les colònies holandeses a Indonèsia El nom fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven entre Europa, l’Àsia oriental i Oceania, com la Companyia de l’Índia Oriental 1599 i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals 1602
Siret
Riu
Riu de l’Europa sud-oriental, afluent, per l’esquerra, del Danubi (886 km).
Neix als Carpats Orientals, a la Bucovina ucraïnesa, i desemboca al S de Galaţi Romania
Prut
Riu
Riu de la regió balcànica (950 km), afluent del Danubi per l’esquerra.
Neix als Carpats orientals, dins Ucraïna, traça la frontera entre Romania i Moldàvia i desemboca aigües avall de Galaţi
Matarâm
Història
Antic regne del centre de Java, fundat per una dinastia xivaïta a la meitat del s VIII. Al final del mateix segle, una nova dinastia budista, els Sailendra, feren construir nombrosos monuments.
El soldanat de Matarâm fundat el 1508 dominà l’illa des de les acaballes del s XVI fins al s XVII, que, per la competència de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, decaigué i desaparegué 1775
plana Indogangètica
Plana d’Àsia que uneix la península de Dècan, a l’Himàlaia.
És una conca sedimentària, formada en el Terciari i reblerta de materials erosionats de l’Himàlaia De 3 000 km de llargada en direcció E-W, s’estén entre el golf de Bengala i la mar d’Aràbia La drenen els rius Indus, Ganges i Brahmaputra El clima és monsònic a les regions orientals cap a l’W disminueixen les precipitacions
Sogdiana
Província
Antiga província de l’imperi Persa, a l’Àsia central, compresa entre el Syrdarja i l’Amudarja, frontera natural amb la Bactriana i la Margiana.
A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs
Occitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França, a la part centre-sud de l’Estat.
La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània pròpiament dita, a més del territori català
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
Sorapis
Massís
Massís muntanyós de les Dolomites Orientals, al SE de Cortina d’Ampezzo (3 205 m).
Beaujolais
País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.
Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà, per casament…