Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santorí

Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué,…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última…
Santa Sofia

Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-…
patriarcat d’Alexandria
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies copta i melquita catòliques, i copta i bizantina ortodoxa (resident al Caire des del s XI).
L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de Calcedònia 451 el…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…