Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Hendaia

Port d'Hendaia
© CIC-Moià
Ciutat
Ciutat del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics, França, situada a la vora de l’estuari del Bidasoa.
El 23 d’octubre de 1940 hi fou celebrada l’entrevista de Hitler i Franco, on aquest defugí de participar en la Segona Guerra Mundial al costat de les potències de l’Eix
Dunkerque
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la vora de la mar del Nord.
Fundada, segons la tradició, al s VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
canal de Suez

Vista del canal de Suez
© iStockphoto.com / onfilm
Canal artificial que, a través de l’istme de Suez, comunica la mar Mediterrània amb la mar Roja.
Té 161 km de longitud i de 80 m a 150 m d’amplada, i és accessible a vaixells d’11,25 m de calat El traçat aprofita els llacs salats i no té rescloses Situat a la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia, ha tingut un paper capital en l’economia mundial El trajecte, que abans durava 52 hores, s’ha reduït a 11, i es pot fer de nit, gràcies als treballs de condicionament de 1955-61 El 1980 fou inaugurat el primer túnel viari —del total de cinc túnels prevists— fet per sota el canal Situat uns 20 km al N de la ciutat de Suez, té una llargada de 1750 m i una amplada de 8 m, i enllaça el delta…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
Rodes

Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…