Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
muntanyes del Príncep Carles
Conjunt orogràfic de l’Antàrtida.
muntanyes del Príncep Albert
Conjunt orogràfic de l’Antàrtida.
estret del Príncep Gustau Adolf
Estret marí
Braç de mar d’uns 320 km de llargada i de 96 km d’amplada, a l’E de l’Àrtic, entre l’arxipèlag de Parry (al S), l’illa Ellef Ringnes (a l’E) i la de Borden (a l’W).
comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia.
El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849
illes de la Reina Elisabet
Arxipèlag
Grup d’illes a la banda més septentrional de l’arxipèlag Àrtic canadenc, al N del Melville Sound, descobert per W.E. Parry (1818-20).
Les principals són les illes Melville, Bathurst, Devon, Príncep Patrick i Cornwallis Pràcticament deshabitat, algunes illes posseeixen estacions meteorològiques
Lagaš
Ciutat
Antiga ciutat sumèria, a la part meridional de Babilònia, entre el Tigris i l’Eufrates, amb la ciutat sagrada, Girsu (actualment Tello).
Ocupada ja al IV millenni, tingué una gran importància un segle més tard sota Eannatum i Entemena Posteriorment fou seu del príncep Gudea
Saint-Amand-Montrond
Ciutat
Ciutat del departament de Cher, al Berry, França.
Ceràmiques i confeccions Durant les guerres de religió, el castell de Montrond segle X fou fortalesa del príncep Enric I de Condé Església romànica de Saint-Amand
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
Confins Militars
Història
Divisió administrativa i militar de l’imperi dels Habsburg, del segle XVI al segle XIX, des de la mar Adriàtica fins a Transsilvània.
Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones
principat de Schaumburg-Lippe
Història
Estat sobirà alemany format el 1807 en erigir en principat del Sacre Imperi el comtat de Schaumburg-Lippe.
Durà fins el 1918, que el darrer príncep abdicà, i es convertí en un estat lliure fins el 1946, que fou incorporat al land de la Baixa Saxònia El comtat de Schaumburg-Lippe fou format el 1643 pel comte Felip I de Lippe-Alverdissen mort l’any 1681 —fill del comte Simó VI de Lippe— en heretar parts de l’antic comtat de Schaumburg