Resultats de la cerca

Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721

Cobejat pels veïns regnes de Granada, Màlaga i Sevilla, fou finalment annexada per al-Mu'tamid a aquest darrer

S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos

Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim

Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC

Durà del 220 al 265 i tingué Loyang per capital

Al segle V l’assentament dels burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya casa de…

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a…

S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…

La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de Harrow arribà a…