Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
golf Petalion
Golf
Golf comprès entre l’Àtica i l’extremitat meridional de l’illa Eubea.
D’uns 48 km de llargada i 48 d’amplada, ateny una profunditat de 150 m Al litoral continental, s’hi troben unes quantes zones planes i fins paludoses a Maratona Entre les nombroses illes, conté l’arxipèlag homònim
Sulcis
Regió de l’extrem SW de l’illa de Sardenya, al S de la regió d’Iglesiente.
Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs
el Logudor
Regió nord-occidental de Sardenya, entre la Gal·lura, Arborea i la mar.
S'hi troben les ciutats de Sàsser i de l’Alguer Era un dels jutjats del s XI, dit també jutjat de Torres , sota el control de les famílies genoveses Doria i Spinola Els pisans intentaren de dominar el territori, però, després de la batalla de La Meloria 1284, en restaren definitivament exclosos Subjecte a les diverses lluites del període català, aquesta regió formà el cap de Logudor , circumscripció que durà fins al s XIX i que fou subdividida en les províncies de Sàsser i del Logudor Pere III hi establí un govern separat del de Càller 1354 el primer governador fou Bernat de Cruïlles Però fou…
Amboise
Vista del castell d’Amboise, construït pel rei de França Carles VIII entre els anys 1492 i 1498
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del departament d’Indre i Loira, a la regió de la Turena, França, vora el Loira.
Malgrat una certa indústria, la importància de la ciutat, eminentment turística, prové de la seva història i dels seus monuments artístics Sobresurt el castell d’Amboise , construït per Carles VIII del 1492 al 1498 És un bon exemple del gòtic florit francès destaca la capella de Saint-Hubert, on es conserven les suposades despulles de Leonardo da Vinci, i l’anomenada casa del Rei Hi treballaren artistes italians, autors d’unes de les primeres mostres de decoració renaixentista que es troben a França, especialment en alguns ornaments de les torres d’Hur tault i dels Minimes, que…
Andes
Vista dels Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
Uruk
Ciutat
Antiga ciutat estat sumèria, situada a uns 262 km de Bagdad, al SE (la bíblica Erek i actual Warkà).
És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…
Apalatxes

Vista dels Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del…
Anjou
Província
Antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.
La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…