Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Marne
Riu
Riu de França, afluent del Sena (525 km de longitud).
Neix a l’altiplà de Langres, a 381 m d’alçada Travessa les costes calcàries juràssiques de l’est de la conca de París i, durant un breu trajecte, la Xampanya, on rep per la dreta el Saulx i per l’esquerra el Blaise Passa per Vitry-le-François, Châlons-sur-Marne i Épernay A la conca de París, el seu curs, divagant en nombrosos meandres, rega una comarca cerealística Desemboca al Sena per Charenton, a l’àrea suburbana oriental de París Aigües amunt d’Épernay voreja el riu el canal Marne-Rin, una via de gran tràfic
Al-Dahnā’
Desert d’Aràbia, que voreja els altiplans de la part central del territori.
Separa la regió central de Naǧd de la d’Al-Ḥasā, a la costa
Gerasa
Antiga població del Galaad, fundada vers el 300 aC.
El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani —, és voltada per una muralla de 0,8 km A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC a l’extrem meridional, més enllà de la…
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i…
Admiralty Range
Serralada
Serralada de l’Antàrtida, que voreja la costa del Victoria Land i culmina 3 000 m d’altitud al mont Whewell.
Apalatxes

Vista dels Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del Blue Ridge La…
Andes
Vista dels Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
Aràbia
Un oasi al desert d’Al-Dahna, a Aràbia
© Fototeca.cat
Península de l’extrem sud-occidental d’Àsia, entre la mar Roja i el golf Pèrsic.
Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…