Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
els Ports
Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
Palanques
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià.
El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h agl 2006…
puig Bernat
Cim
Cim (616 m) del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) del massís d’Ordal, a la divisòria d’aigües de les rieres de Vallirana, de Rafamans i d’Olesa de Bonesvalls.
Situat dins el terme d’Oleseta, domina la carretera de Barcelona a València des del Lledoner a la creu d’Ordal
les Cases Roges
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès), al llarg de la carretera de Barcelona a València.
el Vidre
Veïnat
Veïnat del municipi de Subirats (Alt Penedès), vora la carretera de Barcelona a València, a ponent del poble d’Ordal.
Mosqueroles
Caseria
Caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al N del terme, vora la carretera de Barcelona a València.
les Alberedes de Portell
Llogaret
Llogaret del municipi de Portell de Morella (Ports), a la dreta del riu de Sant Joan, límit entre el País Valencià i Aragó.
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat al SW del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València.
La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix
el Pago
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Subirats (Alt Penedès), a l’E de Sant Pau d’Ordal, a la carretera de Barcelona a València pel coll d’Ordal.