Resultats de la cerca

Situada en una plana, 5 km a l’W, del llac del mateix nom, a 472 m alt, és el centre d’una de les regions agrícoles més riques Hi ha indústries metallúrgiques, petroquímiques, de la pell i del calçat Centre d’ensenyament superior

La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…

Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…

El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h agl 2006…

La capital és Valencia Comprèn part de la Cordillera de la Costa i de la plana alluvial de l’Orinoco i la part occidental de la depressió del llac de Valencia El clima hi és tropical plujós, amb temperatures mitjanes d’uns 26°C i precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 1 000 mm És el segon estat més densament poblat del país 377,4 h/km 2 1994 i un dels més industrialitzats L’àrea que envolta el llac de Valencia, de sòls molt fèrtils i intensament conreats conreus tropicals, és progressivament ocupada pel desenvolupament del sector industrial tèxtil, indústries químiques,…

És centre d’una comarca agrícola i mercat de cacau, cafè i productes carnis

Hom hi pot distingir quatre regions fisiogràfiques la serralada costanera la depressió central, on se situen els principals centres industrials, que acaba a la depressió del llac Valencia la serralada interior i la regió dels Llanos El clima hi és tropical i l’estació de les pluges va del maig a l’agost Els rius més importants són el Tuy i el Guarico L’ocupació principal és la ramaderia Entre els productes agrícoles destaquen el cafè, el cacau, la canya de sucre, el tabac, l’arròs, les bananes i el blat La capital és Maracay

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m