Resultats de la cerca

És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial Sant Pere és obra del s XVIII Fins a la fi…

El terme és muntanyós tossal de la Mata, 1 101 m alt tossal de Sant Pere, a ponent de la serra del Bovalar, i en una gran part cobert d’alzines i de garriga El secà ocupa una superfície de 400 ha 25% de la totalitat del terme, i és destinat principalment a cereals El regadiu es limita a 12 ha La població activa es dedica en una gran part a l’agricultura Hi ha diverses granges La vila 162 h 2006, maters 826 m alt és a l’esquerra de la rambla de Cantavella, poc després de la confluència amb el riu de la Cuba L’església parroquial la Mare de Déu de les Neus és de mitjan s XIX Hi ha…

El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau 1 203 m alt i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals La resta del terme es reparteix entre boscs de pins 400 ha, pasturatges pobres i garrigars La ramaderia ovina uns 1 200 caps té una certa importància L’emigració va despoblant lentament el municipi La vila 85 h agl 2006, olocauins 1 042 m alt és al peu del puig d’Olocau coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau L’església parroquial és…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076…

El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3 000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades Els escassos…

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…