Resultats de la cerca

Culmina a 530 m alt la Cogulla i a 523 m alt el Tormo i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al N, i de Garcia i el Molar Priorat, al S

La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m alt és al peu…

El sector septentrional, que presideix la mola de la Todolella i és drenat pel barranc de la Mola, és cobert de bosc de pins i alzines El 75% de la superfície total és de muntanya poc productiva el bosc cobreix 215 ha Els conreus de secà ocupen 627 ha, dedicades a cereals pobres i ametllers Les hortes de vora riu tenen una extensió de 20 ha El poble 94 h agl 2006, tolellans 806 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella L’església parroquial Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica Ha estat restaurat l’antic castell de la Todolella als afores hi ha un…

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol

El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades Els escassos recursos…

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…

De la seva església parroquial Sant Joaquim depenia el terme de Turballos Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609

És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins

És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…