Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Morella la Vella
Dena del municipi de Morella (Ports), al NW de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes.
A més de les restes d’un poblat preromà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
Morella
Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…
els Montllats
Caseria
Caseria del municipi de Vilafranca del Maestrat (Ports), situat a la serra del Bovalar, al camí de Vilafranca a Mosquerola, prop del límit amb Aragó.
el Moll
Sector o indret
Dena del municipi de Morella (Ports), situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes
la Menadella
Masia
Masia del municipi de Forcall (Ports), situada al vessant meridional de la serra de la Menadella (1 129 m alt.), que separa els Ports d’Aragó, entre les conques del Bergantes i el Guadalop.
Prop seu hi ha l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella
jaciment de Morella
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleontològic de l’Aptià, al Cretaci inferior, situat a Morella, els sediments del qual tenen una cronologia d’entre 113 i 96 milions d’anys.
Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i Megalosauridae sp —,…
Xiva de Morella
Poble
Poble (xivatans) del municipi de Morella (Ports), situat en una foia, a 898 m alt., al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1262 m alt.), a la vora dreta del riu de Xiva.
De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976
Villores
Municipi
Municipi dels Ports, situat al NW de la comarca, prop del límit amb Aragó.
Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva una creu…
mola del Vilar
Elevació muntanyosa al límit dels Ports amb l’Alt Maestrat, dins el municipi d’Ares del Maestrat (1 315 m alt.), a la línia de crestes que separa les conques del Bergantes i del Millars.
El seu cim és aprofitat per al pasturatge