Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Trípoli
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del Líban Nord, Líban.
Situada a la costa nord, en una regió rica en oliveres i tarongers El seu port, Al-Mīnā’, és una important escala petroliera, i a la seva refineria desemboca l’oleoducte de Kirkūk Iraq també és base d’una important flota pesquera Hi ha indústries tèxtils, del ciment, del sabó i alimentàries A causa de la guerra civil de 1975-76, de la inestabilitat política i les lluites que l’han seguida i de la guerra entre l’Iraq i l’Iran —que ha afectat la indústria petroliera de la ciutat—, ha perdut importància econòmica i internacional Fundada per tiris, sidonis i aradians…
Bahrain
© Tourism of Bahrain
Estat
Estat d’Àsia, format per un grup d’unes 30 illes del golf Pèrsic situades a uns 24 km de la costa E d’Aràbia Saudita i a uns 28 km de la costa W de Qatar; la capital és Manama, situada al nord de l’illa d’Al-Baḥrayn.
La geografia Les illes principals són Al-Baḥrayn 572 km 2 , Al-Muḥarraq 17,4 km 2 , Sitra 9,9 km 2 , Umm Nas’ān 19 km 2 i Hawar 38 km 2 Un dic artificial de 3 400 m de longitud uneix les illes d’Al-Baḥrayn i Al-Muḥarraq, que són les principals del grup i un altre dic de 24 km Al-Baḥrayn amb l’Aràbia Saudita Totes les illes són, en general, planes i sorrenques, amb temperatures altes i forta humitat La vegetació és integrada per nombroses espècies xeròfiles Els recursos econòmics tradicionals arròs, dàtils i la pesca d’ostres perleres han estat superats amb escreix per l’explotació…
Líban
Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…
Noruega
Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
Bèlgica
Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que…