Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
vescomtat de Tatzó
Geografia històrica
Denominació que es donà al començament del segle XI al vescomtat de Rosselló.
El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó
Tatzó d’Avall
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), al N de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó
.
Hi ha adjunta l’església romànica Sant Martí, de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes Al s XVII passà a dependre dels canonges d’Elna
Tatzó d’Amunt
Poble
Poble del municipi de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), al NE del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall).
L’església parroquial Sant Vicenç, sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408