Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
Equatorial
Divisió administrativa
Regió del Sudan del Sud.
La capital és Jūbā 230195 h est 2008
riu Ebrón
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí; entra al País Valencià aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
vescomtat de Roda
Geografia històrica
Nom amb què en català era conegut el vescomtat de Rueda, a Aragó.
Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’ha desdoblat a…
Juba
Ciutat
Capital de la República del Sudan del Sud.
Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant els anys de…
República del Sudan del Sud

Nil Blanc al seu pas per la República del Sudan del Sud
© Ambaixada de Sudan del Sud als EUA
Estat
Estat interior de l’Àfrica Oriental, que limita al N amb el Sudan, a l’E amb Etiòpia, al S amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo i a l’W amb la República Centreafricana; la capital és Juba.
La geografia física El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
riu de Montlleó
Riu
Curs d’aigua de la conca del Millars, que neix a Aragó, prop de Puertomingalvo (on rep el nom de rambla de Puertomingalvo).
Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…
castell de Montclús
Castell
Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del s XIX.
Era centre de la senyoria de Montclús La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús , d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça