Resultats de la cerca
Es mostren 6226 resultats
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
Gemu Gofa
Divisió administrativa
Regió d’Etiòpia.
La capital és Arba Minch 15 000 h 1980
Danakil
Regió
Regió desèrtica del NE d’Etiòpia, que s’estén des d’Eritrea fins a la mar Roja.
El sector NW és una depressió de 116 m sota el nivell de la mar entre les serralades volcàniques que delimiten la regió
Buskerud
Divisió administrativa
Fylke
de Noruega, al sud del país.
La capital és Drammen
riu Ebrón
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí; entra al País Valencià aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…