Resultats de la cerca
Es mostren 6551 resultats
Sant Corneli
Santuari
Santuari del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al cim de la serra de Sant Corneli (1 354 m alt.), continuació vers l’W de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
Sant Climent de Torogó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Climent_de_Torogo.jpg)
Església de Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
pantà de Sant Antoni
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099858.jpg)
Pantà de Sant Antoni, i al fons la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
Embassament
Embassament
Pantà de la Noguera Pallaresa, entre la Pobla de Segur i Talarn, al centre de la conca de Tremp.
La presa, de 100 m d’altura, es construí el 1918 i negà terres dels termes de la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Salàs de Pallars, Isona i Talarn embassa 227 807 400 m 3 i té una llargada de 7 km Té una potència installada de 30 000 kW i una producció mitjana de 135 milions de kWh Alimenta la central hidroelèctrica de Talarn i rega 2 500 ha
Sant Andreu de Llimiana
Església
Antiga església del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), les restes de la qual semblen ésser les descobertes a llevant del poble el 1972.
És romànica, amb una sola nau, però amb dos absis bessons
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan s XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat s’ha…
Santa Maria la Blanca
Antiga sinagoga del municipi de Toledo, construïda a la fi del s XII i començament del XIII, d’estil mudèjar.
És de cinc naus separades amb arcs de ferradura, i amb coberta de fusta Una capa de guix treballat cobreix i decora bona part de l’interior Actualment el capçal és format per tres capelles amb decoració plateresca
Santa Maria de Miralles
Església
Antiga església del municipi de Tremp (Pallars Jussà), d’estil romànic, les ruïnes de la qual es troben enlairades a la dreta del barranc de Miralles
.
Santa Maria de Miralles
L’església de Sant Romà (Santa Maria de Miralles)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la vall de la riera de Carme (dita en aquest sector vall de Miralles), aigua amunt del congost de Santa Càndia.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina