Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó la primitiva església fou fundada l’any 890

L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126 El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei

L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan s XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o…

Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…

Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Segarra, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…