Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Víllec i Estana
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al qual s’uní el 1970.
Comprenia els pobles d'Estana antic cap de municipi, Víllec i Béixec, i el santuari de Bastanist
Músser i Arànser
Antic municipi
Antic municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Alt Urgell i amb Andorra, annexat al de Lles de Cerdanya el 1966.
El poble d'Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser
Éller
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 477 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat en un planell, a la vora dreta del riu Duran; l’església parroquial (Santa Eulàlia), d’origen romànic, és esmentada ja el 839.
En procedeix una majestat romànica del s XII Museu d’Art de Catalunya Fou municipi independent fins el 1962, en què s’incorporà a Bellver L’antic terme comprenia també el poble de Cortàs
Talltendre
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), arrecerat al turó de la Llacuna.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és esmentada ja el 839 Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn
Vilallobent
Poble
Poble (1.170 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al raiguer, prop de la confluència del riu de Vilallonga amb la Llavanera.
L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença
Queixans
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre.
S'allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic El lloc és esmentat ja el 839 formà part de la baronia d’Urtx Formà municipi independent fins l’any 1969 L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l' Estació de Queixans 10 h agl 1981 i el mas d’Amunt
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona
castell de Queralt
masia vilalta (CC BY-NC 2.0)
Castell
Antic castell situat al cim de la serra de Queralt, dins el municipi de Bellprat (Anoia), al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt).
Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…
castell de Montesquiu
Castell
Antic castell termenat del municipi de Pujalt (Anoia), al límit amb la Segarra; comprenia el lloc de l’Astor.
A la fi del s XVII pertanyia als Meca
la Segarra
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…