Resultats de la cerca

El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de SantPere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local

El lloc i església de SantPere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a SantPere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics

Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Es troba a 1 120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’W del terme A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església L’actual és del s XVIII Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal , que canvià pel de Puigbò al s XIII Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïdes avui dia a dues

El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja És documentat des del 1672 depenia de la parròquia d'Estiula

Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva