Resultats de la cerca
Es mostren 4258 resultats
monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Davallament o el Santíssim Misteri del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…
Saint Paul National Park
Espai natural
Espai natural protegit de la província de Palawan (Filipines).
Scarborough Shoal
Atol
Atol de la mar de la Xina Meridional, situat a uns 200 km de la costa est de l’illa de Luzon (Filipines).
Viladonja
Poble
Poble (1.012 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes
Manila
Ciutat
Capital de les Filipines, al SW de l’illa de Luzon, situada a la badia de Manila.
És un dels ports més grans i actius de l’Extrem Orient La ciutat és dividida en dues parts pel riu Pasig el nou centre comercial i industrial, al N del riu i la ciutat antiga fortificada i les millors àrees residencials, al S Hi ha indústries de muntatge d’automòbils, mecàniques, tèxtils, del calçat, del tabac, de la fusta i alimentàries És arquebisbat catòlic Hi ha la Universitat de Santo Tomàs, fundada el 1611 El 1571 el poblat indígena fou fortificat per López de Legazpi, que és, doncs, el fundador d’Intramuros la ciutadella, amb les casernes, l’administració i els convents, i durant el…
pic de Comaloforno
El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
Coborriu de la Llosa
Veïnat
Veïnat del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a 1.515 m alt., a la vall de la Llosa, a la dreta de la riera de Coborriu, afluent, per la dreta, del riu de la Llosa.
Coborriu de Bellver
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la sortida de la vall de l’Ingla, al pla de Talló, patrimoni de la família Ponç (la casa pairal és la masia Ponç de Coborriu).
L’església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137