Resultats de la cerca

Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant els anys de…

La geografia física  El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris  L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda  El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…

La seva església Sant Francesc depèn de la de Sogorb Fou centre del marquesat de Vilatorques

És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…

És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble 255 h agl diss…

La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1 000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del Palància, que drena les aigües del terme El 64% de la seva superfície 1 225 ha és de muntanya poc productiva El secà ocupa 500 ha, dedicades, sobretot, a vinya i olivera Ja dins la vall, hi ha 125 ha de regadiu, amb hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters El 72% de la població activa treballa en el sector primari El poble 316 h 2006 636 m alt és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada L’església…

Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és esmentada ja el 839 Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn

L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló , talla del s…