Resultats de la cerca
Es mostren 4090 resultats
Sant Domènec de Girona
© Fototeca.cat
Convent
Convent dominicà fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.
Es troba a la part de llevant de la ciutat prop de l’antiga universitat i la muralla El conjunt monumental és format per l’església, el claustre i el convent, aquest convertit en caserna des del 1827 L’església, restaurada recentment, s’inicià el 1254 i es consagrà el seu altar major el 1339 És un edifici gòtic, dedicat a l’Anunciació de Maria, d’una nau amb sis trams de voltes ogivals Es puja al convent per una gran escala moderna entre aquest i l’església hi ha el claustre, de dos pisos, amb arcs gòtics trilobulats al pis inferior i arcs rebaixats de mig punt al superior L’església té…
monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…
Sant Daniel
© Fototeca.cat
Poble
Poble (81 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat.
És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc
Sant Cristòfol
Veïnat
Veïnat del municipi de Llambilles (Gironès), al S del terme, centrat pel santuari del mateix nom.
Sant Andreu Salou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat a la conca mitjana de l’Onyar, a la dreta d’aquest riu Limita amb Campllong NE, Cassà de la Selva E i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella S i W i Riudellots de la Selva NW El territori és eminentment pla, amb una petita zona de bosc de pins És drenat per un seguit de rieres que desguassen a l’Onyar i que formen els límits del terme són la riera de Verneda, que fa de termenal a llevant, la riera de Gotarra, que recorre tot el sector nord-oriental, i la riera de Benaula, que coincideix amb el límit occidental A més del poble de Sant Andreu Salou,…
Santa Maria de Madrenys
Església
Antiga església del municipi de Vilablareix (Gironès), situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló; havia estat propietat de l’orde del Temple.
És esmentada encara el 1772 en resta només el campanar
Saig
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora Baltarga i el coll de Saig (1147 m alt.), límit oriental de la Batllia de Bellver.
Sagramorta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), esmentat el 835.
És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta , que davalla de Supermolina La seva església era dedicada a sant Vicenç El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu
Saga
Llogaret
Llogaret (1 117 m alt.) del municipi de Ger (Baixa Cerdanya), al NE del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit
la Rutlla
Raval
Antic raval de Girona, a l’esquerra de l’Onyar, avui incorporat a la ciutat moderna.