Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Urús
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Urus.jpg)
Vista del poble d'Urús
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…
pla de Cap del Rec
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2832909796_87bca93fda_b.jpg)
El pla de Cap del Rec
© Xevi Varela
Altiplà
Altiplà del Pirineu axial, dins el terme de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’interfluvi dels rius d’Arànser i de la Llosa.
Hi ha el refugi excursionista de Cap del Rec, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Setut
Coma
Coma del Baridà, dins el municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel S (pic de Setut, 2 877 m; portella de Setut; tossal Bovinar, 2 842 m).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut , l’emissari dels quals, el torrent de Setut , aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser
Guils de Cerdanya
![](/sites/default/files/media/FOTO/A068856.jpg)
Vista de Guils de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…
Nuevo León
Divisió administrativa
Estat del NE de Mèxic.
La capital és Monterrey El recorre de NW a SE la Sierra Madre Oriental, que té altituds superiors als 2 000 m Peña Nevada, 3 864 m al NW hi ha regions desèrtiques el sector N i NE forma part de la plana litoral del golf de Mèxic El clima és càlid i sec al N i humit al S Els rius més importants són el Salado i el San Juan La població 48 h/km 2 tingué un creixement 1960-70 del 50%, a causa de l’elevat índex de natalitat i és urbana en un 70% Hi ha conreus de cotó, de tarongers primer productor mexicà i de cereals, i ramaderia bestiar porquí i boví Els importants recursos miners plom, argent,…
golf de Tehuantepec
Golf marí
Golf de Mèxic, situat a la costa S de l’istme homònim, entre els estats d’Oaxaca i de Chiapas.
Va des de Puerto Ángel fins a la frontera de Guatemala A la costa hi ha moltes albuferes El port més important és el de Salina Cruz
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…
Bonampak
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Bonampak_jaciment.jpg)
Bonampak
Steve Silverman (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia de l’estat de Chiapas, Mèxic, que tingué la seva millor època a la fi del segle VIII dC.
L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia
estanys de la Pera
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Pera_estany_petit.jpg)
Estany Petit de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
Travesseres
![](/sites/default/files/media/FOTO/A030881.jpg)
Vista general de la població de Travesseres a Lles (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al s. del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres , esmentat als s XIII i XIV El lloc és esmentat ja l’any 839 Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina