Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
parc d’Olèrdola
Espai natural
Espai natural situat als contraforts del Garraf.
Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Terramar
Urbanització
Urbanització i hotel del municipi de Sitges (Garraf), a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l’autòdrom de Terramar
.
coll de Tancalaporta
Collada
Depressió (2 402 m) del Prepirineu, al límit del terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Gisclareny (Berguedà), que separa la serra de Cadí, a l’W, de la de la Moixa, a l’E.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya
Talltendre
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), arrecerat al turó de la Llacuna.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és esmentada ja el 839 Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn
Talló
L’església de Santa Maria, a Talló
© Fototeca.cat
Poble
Poble (juntament amb Vilella; 1 060 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al S de la vila, al pla de Talló , àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló , talla del s…
Supermolina
Esport general
Estació hivernal del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Sud-àfrica
Regió
Terme geogràfic referit a la part meridional del continent africà, que generalment comprèn els territoris de Botswana, Lesotho, Namíbia, Eswatini, la República de Sud-àfrica i Zimbàbue.