Resultats de la cerca

Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio

Situació i presentació El terme municipal dels Torms, de 13,75 km 2 , es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés N, Juncosa NE i E, Bellaguarda S i la Granadella SW i W És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus Només al NW hi ha claps de bosc Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms únic nucli de població del terme, la vall…

Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és esmentada ja el 839 Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn

L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló , talla del s…

Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland

Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m

Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…