Resultats de la cerca

L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies

En les seves restes, del s XII, es distingeixen encara arcuacions i bandes llombardes És considerada com l’església romànica més petita de Catalunya

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità s XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada

Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936