Resultats de la cerca

La capella, que dóna nom a la serra de Sant Salvador, és una construcció rectangular, reconstruïda modernament, amb coberta de bigues amb doble vessant que dóna S'hi celebra un aplec el primer diumenge d’agost

El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…

Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga

Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella

Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel Regne de València, feu presoner el seu alcaid Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà , coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans

Al capdamunt hi ha el coll de la canal Baridana 2485 m alt, que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana A llevant del coll hi ha el puig de la canal Baridana , punt culminant del Cadí 2647 m

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers