Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Aller
Riu
Riu d’Alemanya, principal afluent del Weser per la dreta (256 km).
Neix a la plana de Magdeburg i recorre una vall ampla i pantanosa Passat Celle, és navegable fins a la confluència amb el Weser
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
Rheinhessen
Regió
Regió d’Alemanya, al land de la Renània-Palatinat.
S'estén a la riba esquerra del Rin, poc abans de la seva confluència amb el Main, i forma part de la plana renana Regió de tradicional conreu de la vinya, hom hi produeix vins famosos Els principals centres són Oppenheim i Nierstein
riu del Quer
Riu
Curs fluvial de les comarques de l’Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant septentrional del Cadí, sota el puig de la Canal del Cristall Després de deixar el terme del Querforadat, i fins a la confluència amb el seu collector, és termenal entre els municipis del Pont de Bar Alt Urgell i Martinet Baixa Cerdanya
Wiesbaden
Ciutat
Capital del land de Hessen, Alemanya.
Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29
el Rialb
Riu
Afluent, per la dreta, del Segre, que neix a la serra del Boumort, entre l’altiplà de pla de Llet i la roca de Senyús, dins el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom…
vall d’Alinyà
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les Anoves i de…
Passau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a la confluència del Danubi amb l’Inn.
Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants
Coblença
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
Duisburg
Ciutat
Ciutat del land Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la confluència del Rin amb el Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr La ciutat fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial en un 75% i la població minvà de 434 646 h 1939 a 356 408 h 1946 Al Rin hi ha el port, de 1 022 ha d’extensió, un dels ports fluvials més importants del món És el primer nucli industrial d’Alemanya indústria siderúrgica, de maquinària pesant, construcció naval, indústria química, tèxtil i alimentària Fins a la segona meitat del s XX fou un important centre miner carbó Universitat 1972