Resultats de la cerca

És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció

L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé…

Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers, situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell, al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al…

Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella Sant Pere i Sant Martí formaren sengles quadres autònomes, en les quals exercien…

Al s XIX, juntament amb Puigfarners, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…