Resultats de la cerca
Es mostren 5259 resultats
Sant Narcís
Barri
Barri residencial de la ciutat de Girona.
Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri
Sant Muç
![](/sites/default/files/media/FOTO/A006959.jpg)
Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
Sant Miquel de Toudell
Parròquia
Antiga parròquia i quadra del municipi de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al S de Santa Maria de Toudell, dins l’antic terme del castell de Terrassa.
El lloc de Toudell és esmentat ja al s X, i a partir del s XIII ja com a castell, domus o quadra
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126
mas de Sant Miquel
Església
Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 m alt..
La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Sant Medir
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0060353_FOTOTECA47013.jpg)
Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Sant Mateu de Montnegre
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), situat a 356 m alt., als vessants meridionals de la serra del Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial